El criquet i el futbol. Belgrad, Serbia

“Were are you from my friend”  em diu un jove afganés, “Barcelona?! Messi!”, somriu de sorpresa.

M’explica que es de jalalabhad i l’únic dels cinc amics amb els que viatja que li agrada el futbol, la resta prefereix el Criquet. Li dic que el criquet a barcelona ningú el practica tothom juga a futbol. Li pregunto quan temps fa que s’està aqui, li cambia l’expresió. Quatre mesos. Ha vingut a peu i que marxarà a peu fins a croacia, després Slovenia. Li pregunto que passa al seu pais per fugir d’allà. Em diu que els talibans i Daesh destreuixen tot al seu pas. Però el seu pare va morir per l’atac d’un dron americà, el meu germà també. Li dic que ho sento. Bebem un te fet amb aigua bruta en una empolla de plastic escalfada al foc. Fumem, ens despedim dient-nos que ens veurem un dia a Barcelona. “In shalla ”

Els afganesos a dia d’avui encara no estàn considerats refugiats de guerra segons La uniò europea I no tenen dret d’asil als nostres paisos.